He dubtat sobre si publicar-ho o no. He dubtat si ens faria justícia, si seria ficar el dit a la llaga, i tantes altres coses. Ho he reescrit mínim 30 vegades. Però enten-me, ho necessito.
30 de setembre. Potser ara totes les cançons sonen més tristes, ara que totes parlen de tu. Totes parlen de tu i alhora cap és suficient. Quin mal que fa, i això que encara em dura l'anestèsia.
Què fas quan l'únic consol que necessites és una abraçada de la persona a la que acabes de deixar marxar?
(...)
Diumenge, una altra nit sense dormir. Una altra nit intentant escriure. Escriure sobre tu, com si fos fàcil, com si fos possible (suposo que puc admetre ja que sóc masoquista). Voler plasmar en paraules tot el que has (i hem) sigut és, tal vegada, un projecte massa ambiciós. Sé el que em diríes: "sempre pots amb tot el que et proposes". Tu, que sempre has tingut fe en mi, inclús quan jo l'havia perduda tota.
Avui pensava en aquell quadernet dels records que teníem, aquell que et robava per poder emplenar. Aquell quadernet ple de fotos, i poemes, i cançons, i historietes... Tan de bo te'l pogués robar de nou, per escriure-hi o per llegir-lo i plorar a gust, perquè joder com ens hem estimat. I perdona'm, per totes les promeses guardades allà i que no podré cumplir.
Gràcies per haver-me donat tantes raons per estimar-te. Pels passeigs; per aquell banc de Cerdanyola; pels sustos al mig del carrer quan venia a casa teva; pels retrobaments; pels viatges; per les discussions, per quan fèiem les paus; per "el petó més dolç" que t'havien fet mai; per les festes, per aguantar-me gata; per les pelis i les sèries; per totes les rialles i totes les llàgrimes; per la comprensió (quan m'entenies tu abans que ho fes jo mateixa); per les abraçades; per llegir-me; pels parèntesis; per totes les històries d'aquests gairebé quatre anys; per confiar en mi; pels "t'estimo", pels petons; per la santa paciència; per fer-me entendre la vida a través dels teus ulls, i per voler entendre-la a través dels meus; per haver crescut junts; pel que m'has ensenyat i el que hem après; per tot. Gràcies, gràcies i mil gràcies.
I pensar que després d'aquell sopar - que sabíem que probablement era l'últim-, després de totes les llàgrimes, després del nostre adéu, vaig creure'm que ja t'ho havia dit tot... com si em bastés la vida per demostrar-te el que has significat per mi.
I perdona'm, i gràcies, i t'estim. I que siguis feliç.
