Mareando la perdiz

Alguien a quien aprecio mucho me dijo el otro día hace tres meses, que le encantaba mi blog anterior. Después de reflexionar y darme cuenta de que la diferencia entre este blog y Pensamientos enlata2 es únicamente la edad, he decidido volver a mis orígenes bloguiles y dejar este aquí, perdido por la web hasta que alguien caiga aquí por error.

No me voy, HE VUELTO.

Dimarts 13. Experiments (I)

A la meva musa.

Què capritxosa, la vida,

que ens torna creuar els camins

després de tants anys,

i ens dibuixa un somriure sincer

acompanyat d'un "m'alegro de veure't".

I com me n'alegro,

de Veure't (en majúscula),

de poder, per fi, descobrir-te,

i conèixer el que sota les llargues pestanyes guardaves.

I què feliç em fa,

que m'escullis a mi per mostrar-te, 

em regalis temps i petons

i comparteixis amb mi l'alegria

d'enamorar-se.

És el primer cop que escric quelcom sense revisar-ho gaire. 

També el primer cop que escric res d'aquest estil.

 "Y a ver qué pasa".