A la meva musa.
Què capritxosa, la vida,
que ens torna creuar els camins
després de tants anys,
i ens dibuixa un somriure sincer
acompanyat d'un "m'alegro de veure't".
I com me n'alegro,
de Veure't (en majúscula),
de poder, per fi, descobrir-te,
i conèixer el que sota les llargues pestanyes guardaves.
I què feliç em fa,
que m'escullis a mi per mostrar-te,
em regalis temps i petons
i comparteixis amb mi l'alegria
d'enamorar-se.
És el primer cop que escric quelcom sense revisar-ho gaire.
També el primer cop que escric res d'aquest estil.
"Y a ver qué pasa".
No hay comentarios:
Publicar un comentario